El Ksar Ghilane és el límit sud del nostre viatge. El vent s’ofereix per banyar-nos els ulls i els mecanismes interns de les càmeres de fotos d’arena microscòpica.
Reservem, acertadament, una haima per tots al càmping Rhilane (inclou sopar i esmorzar). Pugem al cotxe i anem a fer dunes fins al mateix Ksar Ghilane, la petita fortalesa romana mig dempeus des d’on contemplem les maniobres de motoristes de gran cilindrada i pocs dits de front i camells amb el cartell de prohibit parlar amb el conductor, que venen i van enmig de dunes hiperactives.
Els núvols ens prohibeixen assistir voyeurment a la posta de sol, i ens recomanen veure-la repetida per televisió.
Tornant, i ja fosc, fem un bany a les termals i sulfuroses aigües sota les palmeres a tocar del càmping (pena de presó per a qui no s’hi banyi).
Mentre els altres turistes cargolen sense pietat espaguetti a punt d’asfixia, nosaltres mengem cus-cus a la salut d’un cuiner contrabandista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada