Dia 2 [divendres 14] La Mediterrània – Tunis – Gafsa

El ferri de la companyia tunisiana CMT toca terra a les 11h del matí, després de pràcticament 20 hores derivant matemàticament. Ha estat un encert triar camarot encara que sigui més car, ja que és fàcil endevinar els que han passat les 20 hores provant de trobar la posició còmoda en unes butaques dissenyades per faquirs acupunturistes.
La duana d’entrada al país és el més semblant a un inici d’etapa del París-Dakar (que ara ni surt de Paris ni arriba a Dakar). Estem envoltats de 4x4’s pilotats per coronels tapioca dotats de més butxaques que de sentit de l’orientació, frisosos de que arribi el dia de la mona i poder enganxar l’adhesiu que digui “Tunísia 2008 – vaig cremar el motor 3 vegades”. Mentre admirem la valentia d’aquests expedicionaris de polo Burberry i navalla de Tous, ens apropem a fer el canvi de moneda a la mateixa sortida del ferri: 1 € = 1,794 DNT (dinars tunisians). Guardeu el comprovant del canvi perquè és possible que a la tornada us el demanin (perquè???). Per fer números, remember: 1 DNT = 100 de les antigues rosses.
Amb diner local, i notant en la cartera l’abultada tendència inflacionista, ens aturem a omplir el dipòsit a la primera benzinera que trobem. 1 litre de gasoil costa 0,89 DNT, aproximadament el mateix que a casa nostra quan les matrícules encara no portaven lletres i estava de moda, tot i que ningú sabia anglès, els ”I love Camprodon”.
De Tunis capital només fem un tast de l’Ave Habib Bourguiba, l’avinguda principal, per enfilar la carretera direcció sud-oest, destí Gafsa, que és on pararem a fer nit.

Els primers quilòmetres ens acompanya, a mà esquerra, un llarg aqüeducte que es manté dret per trams atzarosament escollits, i que està sent restaurat per un sol individu muntat dalt d’una bastida, al que segurament no faltarà mai la feina.

La tradició apresa al llarg dels viatges realitzats al Marroc ens ha ensenyat que un dels pecats més grans és no parar a menjar costelles a peu de carretera quan se’ns presenta la ocasió. La segona vegada que veiem fum (la primera era una refineria) parem.
Menú: salad + costelles + te a la menta = 30 DNT els 7.
Amb l’estómac ple, continuem fent quilòmetres fins al vespre, que arribem a Gafsa, concretament a l’hotel Kalfallah, on dormirem en tres habitacions amb la disposició tàctica 3+3+1.
Per sopar: poulet amb patates + te a la menta amb ametlles (hi sobren les ametlles). Pit o cuixa? L’ou o la gallina?. L’addition de tots = 48 DNT.