Dia 3 [dissabte 15] Gafsa – Midés - Tamerza

Després d’una dutxa sense “posta a terra”, esmorzem al mateix hotel melmelada de figa, que esdevindrà un clàssic matinal.
Cotxe i cap a Midés, el primer dels oasi de muntanya, un lloc molt a prop de la frontera amb Algèria, país que rep els turistes amb els braços oberts i les armes carregades. Intuïm la presència policial a la zona (són els que porten l’uniforme i que no saben resoldre els sudokus de nivell bàsic).
Contractem un guia professional de targeta plastificada, reglamentàriament embigotat, que cinèfilament enumera infinitat de pel·lícules rodades allà, entre elles “l’Amenaça Fantasma” i “El pacient anglès”, incloent la llista d’actors, ajudants de maquillatge i aprenents de rebobinadors que hi van desfilar, mentre el sol es concentra en fer dels nostres caps encimeres vitroceràmiques.
En aquests moments gairebé al·lucinògens imagino Dark Vader trucant al camerino de George Lucas demanant un augment de sou o sol·licitant un canvi del casc negre per un barret de palla i una màscara d’esgrima o un colador cas de no arribar el pressupost.
Fem el descens a l’estret on el petit Luke Skywalker competia a l’amenaça fantasma per un traçat atapeït de punts negres que faria les delícies de l’home del trànist (a la pel·lícula, aproximadament des del 00:52:05 fins al 01:07:14). Per cert, allà baix no hi toca el sol.

Després de tenir la primera de les trobades amb un escenari de la saga dels jedis, i sense haver de treure l’espasa làser per fer fora els venedors de roses del desert, anem a Tamerza, segon dels oasi de muntanya, circumscrivint rotondes decorades fallísticament, encara que per desgràcia estètica sense el mateix desenllaç que a les hermes terres d’idioma valencià.
Dinem menjar de fil i agulla i corder a la terrassa del restaurant Chedli, de rajola de gres emmirallada i decoració malèvola.
Una mica més avall hi ha l’Hotel des Cascades, un càmping enmig del palmerar on reservem dos bungalows per passar-hi la nit.
Per la tarda fem una llarga excursió fins a la cascada pel camí del càmping, enmig del palmerar, encara que per acabar decepcionats igualment, més val anar-hi per carretera, amb el cotxe. Cascats, anem a l’antiga Tamerza, per veure el que queda de l’antic poble inundat, com molts, el 1969. Davant l’antiga Tamerza s’alça un Palace per èxtasi de turistes de butxaca foradada.
Per la nit, i patrocinat per la cervesa nacional Celestia, darwooka i sheesha a la terrassa de l’hotel, entre tunisians de 15 cerveses la nit a punt d’ecografia.
Mirem la Leila (lluna) i a dormir.