Intro

Tunísia, país situat entre els al-qaedans veïns algerians on millor no trucar per demanar sal i el llibidinós territori gadaffenc de haima robotitzada en gira mundial a l’estil circdusoleil, viu, entre dàtils, oliveres i alcohol de supermercat, d’un nord de viatges de final de curs, medines unescoiques i descendències cartagineses i un sud de gps i pneumàtic Michelin, amanit tot per la omnipresent ombra del galàctic George Lucas i de la seva telenovela d’amor sideral.

Dates del viatge

Del 13 al 24 de març de 2008 (Setmana Santa).

Demanem un parell de dies més de festa per marxar amb el ferri des de Marsella el dijous. El següent no és fins dissabte, i no volem fer la ruta estressada (i ja se sap que a l’altra banda de la Mediterrània, com en l’administració pública, “la prisa mata”).

Itinerari

El nostre viatge esquiva, en la mesurada possibilitat, el nord hiper-turístic Hammametenc de botellón cartaginès, les patrimonials pedres romàniques per comprensible saturació tarraconina i el sud aventurer d’explorador de la secció de motor del decathlon.
Nosaltres ens centrem en conèixer veritablement la terra d’Anibal, el dels elefants (no el dels anyells silenciats) que gairebé esborra l’imperi romà de la posteritat, i per tant de la Vikipèdia.

La ruta desembarca al port de Tunis, i diagonalment ens plantem als oasi de muntanya de Midés, Tamerza i Chebika, a tocar d’Algèria. Després de passejar pel palmerar de la geomètrica Tozeur, fer-nos la foto amb els androides a Mos Espa i pujar al petrificat camell per contemplar Chott el Gharsa, travessem amb la pressió pels núvols el salat Chott el Jerid.
Res millor que l’aigua sulfurada del Ksar Ghilane per agafar forces per visitar els Ksars Hedada i Guermessa, descansar en una habitació dins la muntanya a Douiret, anar de visita d’obres a la subvencionada Chenini, fer shopping per Tataouine, i seure per contemplar, bevent l’enèssim te, l’impressionant Ksar Ouled Soltane.
Finalment, les cases troglodites craterianes de Matmata i una cronometrada gimcana per l’interior de la medina de Tunis, punt i final del viatge.

Diari

Dia 1 – El Morell – Marsella – Mediterrània
Dia 2 – Mediterrània – Tunis – Gafsa
Dia 3 – Gafsa – Midés – Tamerza
Dia 4 – Tamerza – Chebika – Tozeur
Dia 5 – Tozeur – Mos Espa – Chott el Gharsa – Chott el Jerid – Kebili – Douz – Zaafrane
Dia 6 – Zaafrane – Ksar Ghilane
Dia 7 – Ksar Ghilane –Ksar Hedada – Ghomrassen – Ksar Guermessa – Douiret
Dia 8 –Douiret – Chenini – Tatouine –Ksar Ouled Soltane – Toujane
Dia 9 – Toujane –Techine – Matmata
Dia 10 – Matmata – Tunis
Dia 11 – Tunis – Mediterrània
Dia 12 – Mediterrània – Marsella – Tarragona

Viatjants

Marissa, Xavi, Neus, Josep Maria, Montse, Clara i Ramon, o el que és el mateix, 7 persones encabides tetriscament en un onanístic Mitsubishi Montero. Les motxil·les, per motius estrictament científics, viatgen a la baca, juntament amb tres llaunes de gas-oil i dues tramades d’embestida per si l’arena del desert...

Despeses del viatge

1 € = 1,794 DNT (Stephen Hawkings aproximaria 1 DNT = 100 pessetes de les antigues).

400 € ferri de Marsella a Tunis anada i tornada (en camarot). És recomanable si no voleu començar el viatge amb mal d’esquena.
300 € aproximadament de despeses a Tunísia durant els 9 dies complets (fent tres àpats diaris i dormint còmodament).
100 € aproximadament per benzina, els peatges fins a Marsella i els àpats al ferri (anada i tornada).
En total el viatge ens surt per uns 800 € (ni un mes d’hipoteca).

Dia 1 [dijous 13] El Morell – Marsella – La Mediterrània

Sense gaire pressa arribem a Marsella entre les 10 i les 11h del dia 13. El ferri surt a les 14.00h i les autoritats portuàries recomanen, a més de deixar el tabac, d’estar-hi 4 hores abans. Nosaltres arribem amb dues hores d’antelació. Viatgem amb la companyia tunisiana CMT.
Al mateix ferri, al vespre abans de sopar, a la 6a planta, fem el visat per entrar a Tunísia en unes taules mig improvisades on 3 funcionaris segellen el passaport del qui se’ls posa per davant. No us deixeu els papers del cotxe, que us faran falta!

Dia 2 [divendres 14] La Mediterrània – Tunis – Gafsa

El ferri de la companyia tunisiana CMT toca terra a les 11h del matí, després de pràcticament 20 hores derivant matemàticament. Ha estat un encert triar camarot encara que sigui més car, ja que és fàcil endevinar els que han passat les 20 hores provant de trobar la posició còmoda en unes butaques dissenyades per faquirs acupunturistes.
La duana d’entrada al país és el més semblant a un inici d’etapa del París-Dakar (que ara ni surt de Paris ni arriba a Dakar). Estem envoltats de 4x4’s pilotats per coronels tapioca dotats de més butxaques que de sentit de l’orientació, frisosos de que arribi el dia de la mona i poder enganxar l’adhesiu que digui “Tunísia 2008 – vaig cremar el motor 3 vegades”. Mentre admirem la valentia d’aquests expedicionaris de polo Burberry i navalla de Tous, ens apropem a fer el canvi de moneda a la mateixa sortida del ferri: 1 € = 1,794 DNT (dinars tunisians). Guardeu el comprovant del canvi perquè és possible que a la tornada us el demanin (perquè???). Per fer números, remember: 1 DNT = 100 de les antigues rosses.
Amb diner local, i notant en la cartera l’abultada tendència inflacionista, ens aturem a omplir el dipòsit a la primera benzinera que trobem. 1 litre de gasoil costa 0,89 DNT, aproximadament el mateix que a casa nostra quan les matrícules encara no portaven lletres i estava de moda, tot i que ningú sabia anglès, els ”I love Camprodon”.
De Tunis capital només fem un tast de l’Ave Habib Bourguiba, l’avinguda principal, per enfilar la carretera direcció sud-oest, destí Gafsa, que és on pararem a fer nit.

Els primers quilòmetres ens acompanya, a mà esquerra, un llarg aqüeducte que es manté dret per trams atzarosament escollits, i que està sent restaurat per un sol individu muntat dalt d’una bastida, al que segurament no faltarà mai la feina.

La tradició apresa al llarg dels viatges realitzats al Marroc ens ha ensenyat que un dels pecats més grans és no parar a menjar costelles a peu de carretera quan se’ns presenta la ocasió. La segona vegada que veiem fum (la primera era una refineria) parem.
Menú: salad + costelles + te a la menta = 30 DNT els 7.
Amb l’estómac ple, continuem fent quilòmetres fins al vespre, que arribem a Gafsa, concretament a l’hotel Kalfallah, on dormirem en tres habitacions amb la disposició tàctica 3+3+1.
Per sopar: poulet amb patates + te a la menta amb ametlles (hi sobren les ametlles). Pit o cuixa? L’ou o la gallina?. L’addition de tots = 48 DNT.

Dia 3 [dissabte 15] Gafsa – Midés - Tamerza

Després d’una dutxa sense “posta a terra”, esmorzem al mateix hotel melmelada de figa, que esdevindrà un clàssic matinal.
Cotxe i cap a Midés, el primer dels oasi de muntanya, un lloc molt a prop de la frontera amb Algèria, país que rep els turistes amb els braços oberts i les armes carregades. Intuïm la presència policial a la zona (són els que porten l’uniforme i que no saben resoldre els sudokus de nivell bàsic).
Contractem un guia professional de targeta plastificada, reglamentàriament embigotat, que cinèfilament enumera infinitat de pel·lícules rodades allà, entre elles “l’Amenaça Fantasma” i “El pacient anglès”, incloent la llista d’actors, ajudants de maquillatge i aprenents de rebobinadors que hi van desfilar, mentre el sol es concentra en fer dels nostres caps encimeres vitroceràmiques.
En aquests moments gairebé al·lucinògens imagino Dark Vader trucant al camerino de George Lucas demanant un augment de sou o sol·licitant un canvi del casc negre per un barret de palla i una màscara d’esgrima o un colador cas de no arribar el pressupost.
Fem el descens a l’estret on el petit Luke Skywalker competia a l’amenaça fantasma per un traçat atapeït de punts negres que faria les delícies de l’home del trànist (a la pel·lícula, aproximadament des del 00:52:05 fins al 01:07:14). Per cert, allà baix no hi toca el sol.

Després de tenir la primera de les trobades amb un escenari de la saga dels jedis, i sense haver de treure l’espasa làser per fer fora els venedors de roses del desert, anem a Tamerza, segon dels oasi de muntanya, circumscrivint rotondes decorades fallísticament, encara que per desgràcia estètica sense el mateix desenllaç que a les hermes terres d’idioma valencià.
Dinem menjar de fil i agulla i corder a la terrassa del restaurant Chedli, de rajola de gres emmirallada i decoració malèvola.
Una mica més avall hi ha l’Hotel des Cascades, un càmping enmig del palmerar on reservem dos bungalows per passar-hi la nit.
Per la tarda fem una llarga excursió fins a la cascada pel camí del càmping, enmig del palmerar, encara que per acabar decepcionats igualment, més val anar-hi per carretera, amb el cotxe. Cascats, anem a l’antiga Tamerza, per veure el que queda de l’antic poble inundat, com molts, el 1969. Davant l’antiga Tamerza s’alça un Palace per èxtasi de turistes de butxaca foradada.
Per la nit, i patrocinat per la cervesa nacional Celestia, darwooka i sheesha a la terrassa de l’hotel, entre tunisians de 15 cerveses la nit a punt d’ecografia.
Mirem la Leila (lluna) i a dormir.

Dia 4 [diumenge 16] Tamerza – Chebika – Tozeur

L’antiga Chebika (castell del sol) també va sofrir les inundacions de 1969. El “Tchema”, un guia oficial que ens rep amb un català que supera el montillesc, ens acompanya per Chebika i ens explica la diferència entre les palmeres mascles i femelles: sembla que el mascle escolta el futbol per la ràdio i la femella és la que no calla ni sota l’aigua.
Visitar Chebika val molt la pena. Si teniu sort i no us envolten les tropes de turistes arribats amb autocars, com si fossin l’exèrcit imperial darkwaderenc, hi podeu estar una bona estona.
A més, us convidaran a poder expoliar les reserves de quartz del país, tot un luxe.

Per si us interessa contactar amb el guia parent d’en Pompeu:
“Tchema” Ben Abid Bouchagraoui
Chebika 2253 Tozeur Tunisie
Tf. 00216-98524349
(ens va dir que també tenia un hotel per la zona...)

Després anem cap a Tozeur. En primer lloc dinem prou bé al restaurant de la Republique, a l’avinguda principal Habib Bourguiba.
Després de dinar ens muntem els 7 dalt d’un ruc (i superant la tripleta popular) i per 15 DNT ens passeja pel palmerar, on podem comprovar com funciona el sistema de reg ideat el s.XIII pel matemàtic Ibn Chabbat.
Després visitem Ouled El-Hadef, el barri antic, amb les edificacions de maons sortints formant motius geomètrics.
Abans de marxar de Tozeur ens atrevim a anar al Belvedere, lloc d’esbarjo dels tozeurencs enamorats, i per tant negats de tota capacitat de raciocini, que passegen entre escultures abominables, caps de cartró pedra imitant els turons Rossevelt, camells desbocats i derrapades de camió en rodatge.
Després d’assistir a tal espectacle dantesc, no recomanable ni al pitjor enemic, només tenim forces per arribar a sopar i dormir a l’hotel Marhala (31DNT casdascú amb esmorzar inclòs). Hi ha un billar foradat.

Dia 5 [dilluns 17] – Tozeur – Mos Espa – Chott el Gharsa – Chott el Jerid – Kebili – Douz – Zaafrane

Visita a Mos Espa, decorat de “L’amenaça fantasma” (a la pel·lícula, a partir del minut 28 aprox). Tot i haver passat uns quants anys des de l’últim cop de claqueta, encara es conserva una bona part del poblet on feia campana de classe en Luke Skywalker. Fem la visita perseguits per venedors ambulants de roses del desert amb copyright, entre cases de fullola, amb les parets guixades com en qualsevol intel·lectual wc públic, robots estàtics vigilant benemèritament aparellats, i camells capficats en la declaració de la renda. En aproximadament 10 minuts, el mateix que dura l’escena a la pel·lícula, fem la visita. Això si, el seu rodatge va durar 4 mesos.
Des de Mos Espa fem 3km amb el cotxe per veure “el camell”, un turonet que divisa Chott el Gharsa. Aquí es preferible que us hi acompanyi algú. A mig camí la brillantor del quartz us farà aturar per fer-vos unes fotos i si voleu, continuar expoliant el país. ALÀ vosaltres!
Tornem a Tozeur i anem cap a Kebili travessant Chott-el Jerid. Aquest és un extens mar de sal, que sembla que ens èpoques de pluja pot arribar a tenir aigua, per la qual cosa els optimistes d’ampolla mig plena el consideren un llac. Chott el Jerid és un lloc àrid impressionant. Val la pena recorre’l. A mig camí, a la dreta, es veu un autobús ensorrat, o millor dit, ensalat. I després es queixen que no hi ha transport públic... El sr Lucas també hi va rodar una escena, la que en Luke Skywalker veu, sense haver tastat l’alcohol, dos Sols, i maleeix no haver-se comprat les ray-ban falses a la medina de Tunis.
Quan arribem a Kebili anem a dinar al restaurant Kheiredinne, un lloc on dina, molt espèciament, la gent d’allà.
Per la tarda anem a visitar el mercat de Douz i des d’allà ens enreden com a serps de cascabell en cistell de vímet per anar a dormir a Zaafrane en un càmping (25DNT cadascú amb el sopar inclòs).

Dia 6 [dimarts 18] – Zaafrane – Ksar Ghilane

Anem fins al Ksar Ghilane per la carretera de Matmata. És obligat parar a fer un te i pastes al bar Jelili, al creuament entre les carreteres. Disfruteu de la decoració estil “Bauhaus” del local.
El Ksar Ghilane és el límit sud del nostre viatge. El vent s’ofereix per banyar-nos els ulls i els mecanismes interns de les càmeres de fotos d’arena microscòpica.
Reservem, acertadament, una haima per tots al càmping Rhilane (inclou sopar i esmorzar). Pugem al cotxe i anem a fer dunes fins al mateix Ksar Ghilane, la petita fortalesa romana mig dempeus des d’on contemplem les maniobres de motoristes de gran cilindrada i pocs dits de front i camells amb el cartell de prohibit parlar amb el conductor, que venen i van enmig de dunes hiperactives.
Els núvols ens prohibeixen assistir voyeurment a la posta de sol, i ens recomanen veure-la repetida per televisió.
Tornant, i ja fosc, fem un bany a les termals i sulfuroses aigües sota les palmeres a tocar del càmping (pena de presó per a qui no s’hi banyi).
Mentre els altres turistes cargolen sense pietat espaguetti a punt d’asfixia, nosaltres mengem cus-cus a la salut d’un cuiner contrabandista.

Dia 7 [dimecres 19] – Ksar Ghilane – Ksar Hedada – Ghomrassen – Ksar Guermessa – Douiret

Ens llevem a les 6 per tornar-nos a banyar a les aigües d’infernal sofre pastorenc i veure sortir el sol. Després d’esmorzar anem a visitar el Ksar Hedada, on un cartell ens rep tot explicant-nos que allà també s’hi van rodar escenes de “l’amenaça fantasma” (alguna part de Tunísia no surt en cap pel·lícula???). Ens acompanya, àlbum de fotogrames en mà, un amic cinèfil amant de les propines. Val la pena recórrer el Ksar. L’hotel és la zona que es conserva millor. A recepció, però, no hi ha ningú. Havent visitat el Ksar, ens arribem a Ghomrassen per dinar, en un restaurant del carrer principal, per 25 DNT tots (incloent cus-cus, pollastre, amanida, beguda i te. Ni el mcdonalds).
Per la tarda visitem l’antiga Guermessa, dalt la muntanya, i mig camuflada en ella, a excepció de l’emblanquinada mesquita, acompanyats per un guia local de “tratjo” de franela. El lloc no és gaire turístic i això fa que fem la visita en solitari. Tafanejant per les cases fins i tot trobem un parell de molins d’oli, que el senyor ens diu que el feien anar camells de mida S. També hi coneixem un simpàtic jubilat de somriure jamaicà que ens convida a galetes de xocolata. Dalt el ksar hi ha una mica d'alberg per poder-hi dormir, però la llàstima és que es troba ocupat, i per això haurem d’arribar-nos a Douiret. Mr Franela ens despedeix amb un te de la grata visita a Guermessa.
De nit arribem a Douiret, a l’hotel situat dins l’antic poble, concretament dins la muntanya. L’experiència val la pena. L’hotel el porta el Mohammed 00216-96567132. Sopem al fons d’una cova. Abstenir-se claustrofòbics.

Dia 8 [dijous 20] – Douiret – Chenini – Tataouine – Ksar Ouled Soltane – Toujane

Visitem Douiret acompanyats del Mohammed, incloent l’entrada a l’interior de la petita mesquita enfront l’hotel. El poble és molt semblant a Guermessa, i apart de l’hotel i la mesquita, també es troba en estat de ruïna.
Després anem a Chenini, el poblet de muntanya més turístic de tots, i per tant, a priori, el que ens fa menys il·lusió visitar. El poble de Chenini es troba a la cresta d’una muntanya, divisant dues valls. Un gran cartell ens recorda que s’estan duent a terme unes tasques de reconstrucció de l’antic poble, subvencionades pel govern.
Més tard, i com ens fan nosa els dinars a les butxaques, fem shopping pel mercat de Tataouine, enmig de parades d’artesans catifencs i espècies a granel.
Per la tarda anem al Ksar Ouled Soltane, el millor conjunt de gorfes del país, també escenari georgeluquesc, un dels llocs més interessants del viatge. Entreu a la plaça, seieu, demaneu un te (darrera l’altre) i disfruteu... Visiteu l’artista de memòria fotogràfica que pinta sense mirar. Quatre tes, 100 fotografies, una oració mecànica i dues hores després, ens despedim del ksar.
Per la nit anem a sopar i dormir a Toujane, a l’auberge Shambhala, on ens atipem, juntament amb la família de la Yoko Amada, amb un senyor cabrit de 14 kg que accidentalment havia caigut, ja fet a talls, al forn. L’alberg shambhala té 3 habitacions i un bany embussat. El lloc és agradable i el tracte és familiar. L’amo:
Hedi Hasnacri Ben Bakar
Toujane 6045 GABES
00216-96249829

Dia 9 [divendres 21] Toujane – Techine – Matmata

Visitem a primera hora Toujane, i el turó des d’on es contempla tota la vall, després d’un bon esmorzar on no hi falta la melmelada de figa. El Hedi Hasnacri ens convida a casa per veure com la seva dona confecciona alfombres. Després fem acte de presència a les cases troglodites de Techine, personalment passables per alt, i anem fins a Matmata, on reservem lloc per dormir al craterenc hotel Marhala (el més conegut per als cinèfils és el Sidi Driss). Per la tarda visitem les cases troglodites, també filmades pel sr Lucas, i quan es fa fosc anem el Musée Berber, parant atenció a la necessitat d’una instal·lació elèctrica urgent.
Després de sopar anem a fer un te al bar-casal on animadament s’hi juga al domino.

Dia 10 [dissabte 22] Matmata - Tunis

En aquest punt pràcticament es dona per finalitzat el viatge. Emprenem el retorn cap a la capital, per l’autopista. Arribem a Tunis a les 18h. Al vespre visitem la medina d’agradables venedors que tancant la paradeta s’entretenen increpant-nos per no voler comprar res més que tranquil·litat. La darrera nit la passem a l’hotel Marhaba, just a l’entrada de la medina. Està prou bé.

Dia 11 [diumenge 23] Tunis – Mediterrània

Un altre passeig per la medina, enmig de venedors carronyaires i turistes de marca. Entrem a la mesquita, encara que només es pot accedir al pati per fer quatre fotos. Ens despedim de tothom i ens dirigim al port, per agafar el ferri. Alà, els turistes, a punt d’embargar, fan desaparèixer els dinars sobrants entre dàtils encaixats, sheeshes plastificades i plats de terrissa. 1kg de dàtils = 5DNT i el ferri que no surt fins 2 hores més tard, o el que és el mateix, fins que els guiris no estan ben plomats.

Dia 12 [dilluns 24] Mediterrània – Marsella - Tarragona

El trajecte, degut a la mala mar, dura 6 hores més; en total 26 hores (es recomana tenir camarot, paciència i un bagul de biodramines).
No arribem a menjar la mona.